El vent arrasa les muntanyes
i amb el silenci va enraonant,
tot boig de pols sembrant aranyes,
pentina branques com dits de mort
Ben lluny enllà l'encís de l'aigua,
no sé perquè però dic el teu nom,
la fosca em fa oblidar la casa
per tota resposta el vent del nord
Les mans de l'ombra m'abraonen
i el cant dels grills em fa tremolar,
no trobe el cel ni el blanc de lluna
i els gripaus m'envoltaran
Exactament conec ma grandària
però el misteri regna pertot,
se que sou dins de la gran casa,
però per un moment tot m'ha fet por
Endins, a prop del foc l'alcohol
us fa ballar fandangos
endins, entorn del foc la joia
us fa cantar
les llàgrimes del vi s'arranquen
amb un tango
sé que us tinc al meu costat
|
|
»êÀ» ÈÛ¾²´Â ¹Ù¶÷
µé¸®´Â °Ç Àû¸·»Ó
Á×À½ÀÇ ¼Õ±æó·³ ³ª¹µ°¡Áö¸¦ °¨½Ñ
¹ÌÄ£µíÇÑ °Å¹ÌÁÙ°ú ¸ÕÁö
Àú ¸Ö¸® ¹°ÀÇ ¸¶¹ý¿¡ °É·Á
³ªµµ ¸ð¸£°Ô ´ç½Å À̸§À» ºÎ¸£¸ç
¾îµÒ ¼Ó¿¡ Áýµµ Àؾú¾î
±×°Ç ¸ðµÎ ºÏ³è ¹Ù¶÷ ¶§¹®À̾ß
³ª¸¦ °¨½Î´Â ¾îµÒÀÇ ¼Õ¾Æ±Í
¼Ò¸§ ³¢Ä¡´Â ±Í¶Ñ¶ó¹Ì ¼Ò¸®
Çϴõµ ´Þºûµµ º¸ÀÌÁö ¾Ê°í
µÎ²¨ºñ°¡ ³¯ ¿¡¿ö½Ò °Í °°¾Æ
³ª ÀÚ½ÅÀ» Àß ¾Ë°í ÀÖÁö¸¸
½Åºñ·Î¿î ±â¿îÀÌ »ç¹æ¿¡ °¡µæÇØ
Ä¿´Ù¶õ Áý ¾È¿¡ ÀÖÁö¸¸
¼ø°£ ¸ðµç °Ô ¹«¼¿öÁ³¾î
Áý¾È ³·Ô°¡¿¡¼
¼úÀº ÆÇ´ç°í¸¦ Ãß°Ô ÇÏ°í
Áý¾È ³·Ô°¡¿¡¼
ÇູÀº ³ë·¡¸¦ ºÎ¸£°Ô ÇØ
¿ÍÀÎÀÇ ´«¹°Àº
ÅÊ°í·Î ºÎ¼Áö°í
°ç¿¡ ´ç½ÅÀÌ ÀÖ´Ù´Â °É ¾Ë¾Æ
|